Dos anys després d' Espècies per catalogar (2012), Els Amics de les Arts tornen amb un disc en què volien "ser una mica més gamberros amb el so". Així descriu Ferran Piqué un dels propòsits de Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure (Discmedi, 2014). Han deixat de banda els vents, els violins i els violoncels, i han donat més protagonisme a l'orgue Hammond i a la distorsió. "Buscàvem ser més dolents i amb l'ànim de perdre la por de provar coses", precisa Dani Alegret. Joan Enric Barceló i Eduard Costa, els altres dos Amics de les Arts, hi estan d'acord. "Teníem la necessitat de jugar, de deixar-nos anar", diu Costa. "Volíem portar-ho tot molt preparat per després, en enregistrar-ho, poder dedicar molt de temps a experimentar", concreta Barceló.
Primer videoclip del nou disc dels amics de les arts:
Doremi
No hay comentarios:
Publicar un comentario